Balearic music o balearic beat, gèneres encunyats a finals dels anys 80 i que responen a la visió eclèctica i heterodoxa de fer gaudir la música en comunitat a les pistes de ball d’Eivissa a partir del 1984 on el folk del moviment hippie i el pop i rock europeu i americà no renyien amb l’exotisme dels ritmes africans i asiàtics ni amb els arpegis i les figures infinites i en espiral de guitarra espanyola o del flamenc, el funk i soul llatí i avantguarda. I tot, evocant paisatgismes i ambients expansius amb esperit lliure.
A partir d’Eivissa, els discjòqueis i músics anglesos expandiren i engrandiren una manera de sentir. El gènere Balearic recull tota aquesta tradició: arriba a actuals com els mallorquins Oso Leone i ve de l'amplitud de Jefferson Airplane, Black Sabbath -sí, així ho entenem-, Pharoah Sanders, Kevin Ayers, Cocteau Twins o The Durruti Column. Són part del Col·leccionable particular dedicat a l'anomenat so Balearic.
- Oso Leone: Virtual U (Gallery Love, 2019)
- Joan Bibiloni: Flors musties dins un palau (Joana Lluna, 1982)
- Jefferson Airplane: Embryonic Journey (Surrealistic Pilow, 1967)
- Black Sabbath: Planet Caravan (Paranoid, 1970)
- Tones on Tail: Lions (Pop, 1984)
- Cocteau Twins: Oomingmak (Victorialand, 1986)
- This Mortal Coil: Song To The Siren (It'll Ends in Tears, 1984)
- The Durruti Column: Tomorrow (Circuses and Bread, 1986)
- Kevin Ayers: Decadence (Bananamour, 1973)
- Pharoah Sanders: Astral Traveling (Thembi, 1971)
- Art of Noise: Robinson Crusoe (Below the Waste, 1989)
